Quants anys tenies quan va esclatar la guerra? I quan va acabar?
La guerra va durar tres anys i quan va començar jo tenia onze anys i quan va acabar en tenia catorze.
Com et vas assabentar que començava una guerra?
Perquè va entrar al poble un camió de militars i van destruir l’església tirant tots els sants a terra.
Quines coses més et van afectar?
Els bombardeigs venien cada moment i la meva mare tenia molta por; a les nits em feia aixecar, sonava una sirena i ens amagaven als refugis.
Quins canvis va tenir la teva vida d’abans de la guerra a després de la guerra?
Durant la guerra, vaig haver de deixar l’escola i el meu pare va morir un any després de començar. Un altre cosa que ens va passar és que ens van prendre tot el gènere de la botiga i la vam perdre, llavors, la meva mare va haver de treballar del que podia, però tots els diners que havia guanyat, un cop acabada la guerra, no tenien cap valor, ho vam perdre tot.
Vas patir el conflicte de prop?
Sí, patíem el conflicte de prop i per por als bombardejos cada dia anàvem de l’Hospitalet, on vivíem, fins a Sants, per no dormir sols. I, l’endemà, ben d’hora al matí, havíem d’acompanyar la meva mare fins a l’Hospitalet perquè havia de treballar.
Hi vas perdre alguna persona de la teva família?
Un any després de començar la guerra, el meu pare va morir d’una malaltia per un mal diagnòstic del metge i la manca de medicaments i aliments. Al germà del meu pare, el van enviar a la guerra i va desaparèixer només començar i no el van veure mai més. Un cop acabada la guerra, la meva mare va morir en un manicomi, perquè, a causa de tot el que hi havia patit i per l’estrès i la por durant la postguerra, va entrar en depressió i es va trastocar. Com ens vam quedar orfes, ens van separar, a mi em van portar a Boltanya amb la meva tia i el meu germà es va quedar a Barcelona.
Què va haver de fer la teva família per poder aguantar la guerra?
Ens ajudàvem entre nosaltres. La família de Barcelona tenia camps i ens repartíem el menjar. I quan la meva mare va afluixar, jo vaig haver de començar a treballar ajudant el meu tiet que era cuiner. Recordo que l’acompanyava a la Boqueria a comprar.
Quins sentiments vas experimentar durant la guerra?
Molt patiment perquè abans estàvem molt bé. La guerra em va canviar la vida, em va deixar sense pares.
Quines eren les teves esperances?
Que acabés la guerra de seguida.
Quina era la teva vida quotidiana en plena guerra?
Vivia amb la meva mare. La gent ja no anava a l’escola i recordo que anàvem a buscar la llet per poder esmorzar.
Com us vau ajudar entre vosaltres per mantenir-vos segurs?
Els veïns no es preocupaven de res. Cadascú anava a la seva. Però, entre la família, sobretot, ens ajudàvem molt.
Quina va ser la teva reacció quan et van comunicar que la guerra havia acabat?
Em vaig posar molt contenta perquè el patiment havia acabat i ho vam celebrar molt
Algun familiar teu va haver d’anar a lluitar?
Sí, el germà petit del meu pare. No el vam tornar a veure.
Quines diferències vas notar entre la guerra i la postguerra?
A la guerra pateixes molt pels bombardejos, però a la postguerra passes gana perquè no hi havia gaire menjar. A la botiga, la meva mare no tenia res per vendre.
Quan veus les notícies i t’adones que encara hi ha guerres com la de Palestina i Israel, Rússia i Ucraïna i veus que hi ha nens que estan patint les guerres com tu la vas patir, què canviaries?, com et sents?
Que no hi hagi guerres… patim tots quan hi ha guerres! Sento tristesa per la gent que no sap si passarà bona nit o si despertarà l’endemà.
Si els poguessis dir alguna cosa als nens que estan patint un conflicte bèl·lic, què els diries?
Que intentin sobreviure com puguin… que quan s’acabi podran estar tranquils.
Per acabar, si haguessis de descriure la guerra en una frase quina seria?
La guerra és criminal i injusta… que els fills se’n vagin a la guerra és horrible. Els que fan la guerra no van a lluitar!!! No hi ha dret que es mori la gent a les guerres…Que no hi hagi guerres!!
