D’on ets exactament de l’Afganistan?
Soc de la capital, Kabul, però, en els primers anys de guerra, vivia a la Província de Kunar.
Quants anys tenies quan va començar la guerra o quan vas començar a notar-ne els efectes?
Tenia uns quinze anys, la veritat és que hi havia indicis que anava a passar, però igualment va ser una guerra poc esperada que va sorprendre fins i tot als Soviètics.
Com era la teva vida abans del conflicte?
A l’Afganistan, en aquells moments, era un país tranquil que, a poc a poc, s’anava modernitzant. A Kabul, ja començaven a construir escoles i universitats modernes i ja hi havia dones als centres educatius.
Quins records tens del teu país en aquell temps?
Recordo, els primers anys, les explosions. Sempre guardaré la por que vaig passar, però també la valentia de la gent que es cuidava malgrat tot.
Per què va començar la guerra?
Perquè la URSS volia conquistar l’Afganistan per recolzar el govern comunista PDPA.
Qui la va començar?
Va començar quan la Unió Soviètica va enviar tropes a l’Afganistan.
Com vas viure la guerra en general?
La guerra era molt dura, moltes vegades havíem de fugir i vam perdre familiars. Els mercats i les escoles estaven buits, però la gent s’ajudava per sobreviure. Tot i així, vaig veure com la gent era forta i valenta.
De quina manera va afectar la teva família i a tu?
Ens va afectar d’una manera espantosa, vaig perdre quatre germans.
Et vas haver de desplaçar o fugir del teu lloc d’origen? Per què?
Em vaig desplaçar del país el 2005, ja fa vint anys que soc aquí a Barcelona.
Has viscut situacions de perill, com bombardeigs o atacs?
Sí, recordo els bombardeigs a prop de casa i com corríem a amagar-nos sota terra o darrere de murs. A vegades, les nits eren tan silencioses que sabíem que alguna cosa dolenta passaria. A vegades, sento el so dels avions i la por de no saber si l’endemà em despertaré amb vida.
Què és el més difícil o impactant que has viscut durant la guerra?
El més dur que vaig viure va ser la mort del meu germà gran, ell era el que cuidava de tot, ja que el meu pare va ser reclutat per anar a lluitar.
Com afectava la guerra el teu accés a serveis com l’escola, l’aigua o els hospitals?
Durant els primers anys, no vaig anar a l’escola, ja que, on vivia en aquells moments, la majoria d’estructures estaven destruïdes.
Com ha canviat la teva vida des que vas marxar del teu país?
Des de que vaig marxar del meu país, la meva vida va canviar molt; em vaig sentir molt més segur, però també vaig perdre la meva casa, els amics i una part de mi. Vaig vindre a un lloc amb una altra llengua i costums diferents, però sempre vaig guardar els records de la guerra, dels atacs soviètics i de la infància que havia deixat enrere.
Què opines sobre que els problemes entre països s’intentin solucionar amb violència afectant gent innocent?
Crec que és molt trist i injust. Quan els problemes entre països es resolen amb violència, la gent innocent sempre pateix més: nens que perden l’escola, famílies que perden la casa o éssers estimats, i comunitats que queden destruïdes.
Hi ha algun missatge que t’agradaria compartir amb la gent que no ha viscut una guerra?
Sí. Voldria que la gent que no ha viscut una guerra entengués el que significa perdre-ho tot en un tres i no res: la casa, els amics, la família, la seguretat. Que sàpiguen que la pau no és només que no hi hagi una guerra, sinó poder viure sense por, anar a l’escola, treballar i somiar amb un futur.
